Catalunya és un territori ric en història, cultura i tradicions, que s’han anat mantenint al llarg dels segles. L’essència de les festes majors de Catalunya es troba en les seves tradicions més arrelades, i representen un dels moments més esperats de l’any, tant en els pobles com en les ciutats. Durant les festes, els carrers s’omplen de música, danses, processons i desfilades, on els símbols més representatius de cada localitat prenen vida.
Dos dels símbols més representatius de les festes majors són les pubilles i els hereus i els gegants, on cada lloc tenen les seves pròpies característiques. Aquests personatges, en la majoria d’ocasions, esdevenen els protagonistes de les festes majors. Aquestes dues tradicions són solament una petita mostra de la riquesa cultural de Catalunya. Tant els gegants com el pubillatge representen la identitat dels pobles i ciutats catalans.
Els gegants
Els gegants tenen origen durant la baixa edat mitjana, en les festes cortesanes dels països d’Europa occidental. Aquests ninots antropomorfs de grans dimensions fets de fusta es van dissenyar per dansar al so d’una melodia durant les festes. Al segle XIV, es van incorporar en processons, com la del Corpus Christi. En aquesta mateixa processó es té documentada la primera aparició d’aquesta tradició a Catalunya, el 1424 a Barcelona. La figura femenina va aparèixer al segle XVI, i, tres segles més tard, la figura dels capgrossos. Al segle XIX, els gegants i gegantes es van consolidar com a símbol d’identitat local a Catalunya. Després de la dictadura franquista, els gegants es van recuperar com a símbols festius i culturals, i van sorgir noves colles i constructors. Avui dia, tenen un paper molt important en moltes localitats de Catalunya. Són protagonistes de les festivitats locals especialment durant les festes majors, i representen la identitat i l’orgull de cada comunitat. A través de desfilades, processos i trobades geganteres, s’han convertit en un símbol de la cultura popular catalana. A més, a dia d’avui, es continuen creant noves formes i agrupacions que continuen mantenint viva aquesta tradició. Majoritàriament, representen reis, nobles, patrons o patrones, o personatges que llueixen una indumentària tradicional. A Catalunya, existeixen els gegants tradicionals, els gegantets, els gegantons, els gegants de motxilla i els gegants “manotes”.
Barcelona, Mataró, Badalona, Lleida i Tarragona són ciutats on aquesta tradició està molt present. Tot i això, també hi ha centenars de pobles que viuen aquesta tradició amb gran passió, mantenint viva la seva essència durant les festes populars. En cada racó de Catalunya les colles geganteres organitzen desfilades i trobades on aquestes majestuoses figures cobren vida, sovint acompanyada per la música de grallers o altres grups musicals.
Les pubilles i hereus
Els gegants no són els únics representants dels pobles durant les festes majors. Les pubilles i els hereus són també una de les tradicions més emblemàtiques de Catalunya, sobretot dels pobles i, en alguns casos els màxims representants. Actualment, a Catalunya, hi ha uns 200 municipis on aquesta tradició segueix molt arrelada.
El pubillatge és una tradició catalana basada en la figura històrica de l’hereu i la pubilla, qui a l’edat mitjana heretaven el patrimoni familiar a causa de ser el descendent més gran. Aquesta tradició va evolucionar a partir del segle XX, quan la pubilla i l’hereu van passar a ser els joves elegits anualment per representar el seu municipi i transmetre la seva cultura arreu. Actualment, la figura de la pubilla i l’hereu participa en les festes i actes tradicionals. A més, a Catalunya, existeixen títols a nivell provincial i autonòmic. Segons la Junta Directiva del Foment del Pubillatge Català, el pubillatge se sustenta en tres pilars: la joventut, l’acció cultural i social i la representativitat.
En alguns pobles solament s’escull una pubilla i un hereu, però des de fa unes dècades, se n’escullen més. A pobles com Flix, a la Ribera d’Ebre, s’escullen 4 representants de cada, i són escollits per persones de la mateixa edat, de divuit anys, els anomenats quintos. Aquests són els encarregats de representar al poble durant els dies de festa major, i també durant els actes i festes populars durant tot l’any. En canvi, en altres pobles, com Ascó, a la mateixa comarca, s’escull una pubilla i dues damisel·les, i un hereu i dos fadrins, acompanyants de la pubilla i l’hereu, que són els màxims representants. Aquesta tradició, per tant, varia segons la localitat, ja que cada municipi escull i ho viu de manera diferent.
Un dels elements característics del pubillatge és també la vestimenta tradicional, que reforça encara més la tradició catalana. La pubilla llueix un vestit compost per una llarga falda, unes enagües per sota, una brusa de vellut negre i altres complements, com les mitenes a les mans. L’hereu vesteix amb un pantaló negre de la mateixa tela que la brusa de la pubilla, una armilla i una faixa de color vermell o morat, tot i que depèn del lloc, a més d’una barretina.
Deixa un comentari